Compagni, se sapete dove dorme la luna bianca,
Ditele che la voglio
Però non posso andare a amarla
Perché ancora si combatte.
Compagni, se conoscete la grotta della sirena,
Là, in mezzo al mare,
Io andrei a vederla;
Ma ancora si combatte.
E se una triste sorte mi abbatte e cado a terra,
Portate tutti i miei canti
E un ramo di fiori rossi
Che tanto ho amato,
Se vinceremo la battaglia.
Compagni, se rimpiangete le primavere libere,
Con voi voglio andare,
Ché, per poterle vedere,
Io mi son fatto soldato.
E se una triste sorte m'abbatte e cado a terra,
Portate tutti i miei canti
E un ramo di fiori rossi
Che ho tanto amato,
Quando vinceremo la battaglia.
Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.
Companys, si coneixeu, el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.
Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.
Informazioni
Da "La musica dell'altra Italia", sito non più online.
Commenti
Per inserire un commento è necessario registrarsi!